L’osteopatia és una teràpia que tracta el pacient des d’un enfoc assistencial basat en el principi de que el benestar d’un individu depèn de que el conjunt de les estructures i teixits del seu cos funcionin sense problemes.
Tot i tractar el pacient com a una globalitat, l’osteopatia s’acostuma a subdividir en tres disciplines segons les estructures del cos que es tracten: estructural, visceral i cranial.
El tractament osteopàtic consisteix en tractar les disfuncions o la hiper/hipomobilitat en les estructures del cos. Busca recuperar l’equilibri corporal reactivant els seus mecanismes d’autocuració amb diferents tècniques de tractament.
Un principi bàsic de l’osteopatia és l’idea de que el cos és una unitat indivisible que conté mecanismes d’autocuració que es poden utilitzar com a part del tractament. Cap part del cos treballa, o es pot considerar, de forma aïllada. Alguns factors psicològics i socials formen també part del procés diagnòstic.